{"id":120,"date":"2014-08-28T21:36:28","date_gmt":"2014-08-28T21:36:28","guid":{"rendered":"http:\/\/formaciocgt.net\/?p=120"},"modified":"2014-08-28T21:36:28","modified_gmt":"2014-08-28T21:36:28","slug":"apunts-senyes-didentitat-i-funcionament-organic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/formaciocgt.cat\/index.php\/2014\/08\/28\/apunts-senyes-didentitat-i-funcionament-organic\/","title":{"rendered":"Apunts: Senyes d’identitat i funcionament org\u00e0nic"},"content":{"rendered":"

(En PDF: SenyesDIdentitat<\/a>, Diapos<\/a>)<\/em><\/p>\n

UNA MICA D’HIST\u00d2RIA (RECENT)…<\/strong>
\n RECONSTITUCI\u00d3 I DESENVOLUPAMENT DE LA CNT-CGT<\/strong><\/p>\n

Configuraci\u00f3 del panorama sindical postfranquista a Catalunya i l’Estat espanyol (1977-1985, aprox.)<\/strong><\/p>\n

Legalitzaci\u00f3 dels sindicats l’any 1977. Els compromisos pol\u00edtics que s’iniciaren aquell mateix any amb els\u00a0Pactes de la Moncloa\u00a0van intervenir decisivament en la resoluci\u00f3 d’aquest panorama. Ajust econ\u00f2mic a canvi de la institucionalitzaci\u00f3 dels partits pol\u00edtics (PSOE, PCE), als quals\u00a0es trobaven vinculats els sindicats majoritaris\u00a0(UGT, CCOO).<\/p>\n

L’atur i la p\u00e8rdua del lloc de treball esdevenen armes fonamentals\u00a0contra la combativitat i capacitat reivindicativa de les treballadores. Recomposici\u00f3 del benefici empresarial, erosionat des de l’inici de la crisi econ\u00f2mica, el 1973, perllongat amb el temps amb altres pactes posteriors: Ajust, moderaci\u00f3 salarial, reconversi\u00f3 industrial…<\/p>\n

Fita important:\u00a0Estatut dels Treballadors\u00a0de 1980, inici de les reformes de la legislaci\u00f3 laboral\u00a0en sentit desregulador. Els 2 elements desreguladors principals que s’aniran aprofundint: Desprotecci\u00f3 front l’acomiadament i precaritzaci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Participaci\u00f3 pol\u00edtica dels sindicats (UGT, CCOO) en la “transici\u00f3 democr\u00e0tica”, mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de la\u00a0pol\u00edtica de Concertaci\u00f3 Social (pol\u00edtica de pactes a nivell de c\u00fapules, a esquenes dels treballadors), instrument per a\u00a0assegurar la pau social. Als seus participants se’ls atorga reconeixement institucional, tot adquirint aix\u00ed la categoria d'”interlocutors socials” v\u00e0lids.<\/p>\n

Des de la “transici\u00f3”, el bisindicalisme CCOO\/UGT ha tingut una funci\u00f3 de col\u00b7laboraci\u00f3 amb el capital, tot fent digeribles davant les treballadores les mesures traum\u00e0tiques exigides per la “modernitzaci\u00f3” de les estructures empresarials i econ\u00f2miques a l’Estat Espanyol.<\/p>\n

La CNT-CGT\u00a0mai no ha col\u00b7laborat\u00a0en aquesta tasca. \u00c9s per aix\u00f2 que sempre hem hagut de defensar-nos de la\u00a0discriminaci\u00f3\u00a0a la que ens han sotm\u00e8s els sindicats institucionals + les empreses + les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n

UGT i CCOO no han avalat aquestes pr\u00e0ctiques a canvi de no-res. Les han acceptat\u00a0a canvi d’un seguit de privilegis\u00a0adre\u00e7ats a\u00a0consolidar les seves opcions sindicals\u00a0i afavorir-les respecte d’altres.<\/p>\n

Suport als col\u00b7laboradors i marginaci\u00f3 de la resta d’organitzacions que lluiten per fer-se amb un espai sindical. L’entramat normatiu que es va promulgant, especialment la\u00a0LOLS\u00a0(1985), legitima aquesta situaci\u00f3,\u00a0afavorint el sindicalisme col\u00b7laboracionista, apostant fermament pels grans aparells ja establerts.<\/p>\n

Condici\u00f3 de\u00a0sindicats “m\u00e9s representatius”, que s’atorga \u00fanicament i exclusiva mitjan\u00e7ant els resultats obtinguts a les eleccions sindicals (barrera selectiva del 10%). Pol\u00edtica sindical d’eliminaci\u00f3. Configura un model sindical orientat a l’obtenci\u00f3 de “representativitat”. En aquest sistema\u00a0les Seccions Sindicals passen a jugar un paper secundari.<\/p>\n

Discriminaci\u00f3 de la CNT en el proc\u00e9s de\u00a0devoluci\u00f3 del Patrimoni Sindical, Acumulat i Hist\u00f2ric, que\u00a0condicion\u00e0 les possibilitats de desenvolupament\u00a0de l’Organitzaci\u00f3.<\/p>\n

Acabada la “transici\u00f3” el panorama sindical es troba\u00a0relativament estabilitzat, havent imposat els sindicats majoritaris un estil de negociaci\u00f3 i un model d’acci\u00f3 sindical\u00a0diametralment oposat\u00a0al defensat hist\u00f2ricament per la nostra Organitzaci\u00f3. Abandonament dels sindicats per part d’amplis sectors dels treballadors, que havien acudit a aquests immediatament despr\u00e9s de la seva legalitzaci\u00f3 (desafiliaci\u00f3).<\/p>\n

Reconstrucci\u00f3, disputes, unificaci\u00f3, canvi de sigles… De la CNT a la CGT<\/strong><\/p>\n

La\u00a0reconstrucci\u00f3 de la CNT\u00a0a l’Estat espanyol es va anar realitzant progressivament entre finals del 1975 i durant tot el 1976. Estructuraci\u00f3 a Ast\u00faries, Madrid (1975),\u00a0Catalunya (assemblea de Sant Medir, a Sants, el febrer de 1976), i posteriorment a altres territoris (Pa\u00eds Valenci\u00e0, Andalusia, Gal\u00edcia, Arag\u00f3…)<\/p>\n

Diverses\u00a0mostres d’afirmaci\u00f3 i capacitat col\u00b7lectiva\u00a0tot al llarg de 1977: M\u00edtings massius a San Sebasti\u00e1n de los Reyes (Madrid), Val\u00e8ncia, Montju\u00efc, Jornades Llibert\u00e0ries Internacionals a Barcelona… Durant els primers 4 anys de fase postfranquista semblava que el moviment llibertari i la CNT s’estaven configurant com una \u00e0mplia alternativa col\u00b7lectiva\u00a0per a la classe obrera i la joventut. De fet, la CNT va passar a ser durant aquells anys la\u00a0tercera for\u00e7a sindical\u00a0a l’Estat espanyol, darrera de CCOO i UGT.<\/p>\n

Pol de refer\u00e8ncia per a molts\u00a0sectors que cercaven un sindicalisme aut\u00f2nom, assembleari i que no claudiqu\u00e9s davant pactes interclassistes. Tamb\u00e9 era un pol de refer\u00e8ncia de gran part de l’\u00e0mbit llibertari no \u201cexclusivament obrer\u201d.<\/p>\n

Implicaci\u00f3 de sectors de l’aparell de l’Estat i del Govern d’UCD en el desenvolupament d’una\u00a0imatge p\u00fablica de la CNT com a organitzaci\u00f3 filoterrorista. El\u00a0cas Scala\u00a0va ser crucial per a dur aquesta imatge a l’opini\u00f3 p\u00fablica. Infiltraci\u00f3 de confidents i policies per a desestabilitzar l’Organitzaci\u00f3.<\/p>\n

Conflictes sobre com fer front i donar resposta de la forma m\u00e9s efectiva possible a les transformacions experimentades en l’\u00e0mbit laboral i social a l’Estat espanyol, varen motivar la\u00a0ruptura en el V\u00e8 Congr\u00e9s\u00a0(Madrid, desembre del 1979, primer des de la reconstrucci\u00f3 de la CNT) i, posteriorment, la reunificaci\u00f3 parcial\u00a0el 1984.<\/p>\n

Congr\u00e9s d’Unificaci\u00f3\u00a0(IX\u00e8 Congr\u00e9s, juliol de 1984). Els 2 sectors principals (i majoritaris) de la CNT sumen les seves forces. Unificaci\u00f3 dels sectors CNT-Congr\u00e9s de Val\u00e8ncia\u00a0(CCT-CNT) +\u00a0Sindicats d’Oposici\u00f3 CNT-AIT. Refer una Organitzaci\u00f3 desagnada per les disputes internes i els inconvenients externs.<\/p>\n

Es trenca la traject\u00f2ria abstencionista anterior. El Congr\u00e9s possibilit\u00e0 la presentaci\u00f3 a les eleccions sindicals, amb l’objectiu t\u00e0ctic d’aconseguir la implantaci\u00f3 i el reconeixement de les Seccions Sindicals de CNT\u00a0a les empreses. Modificaci\u00f3 t\u00e0ctica d’envergadura, que es vol evitar, per\u00f2, que ens faci perdre la\u00a0nostra identitat llibert\u00e0ria i anarcosindicalista, ni que suposi tampoc l’acceptaci\u00f3 pr\u00e0ctica i acr\u00edtica d’un marc d’actuaci\u00f3 imposat.<\/p>\n

Quan la Confederaci\u00f3 es trobava en bones condicions per a consolidar-se, un cop assolida la reunificaci\u00f3, es produ\u00ed el\u00a0contenci\u00f3s jur\u00eddic per la titularitat de les sigles\u00a0“CNT”, plantejat per l’anomenat “sector hist\u00f2ric” (sector AIT), que es remunta a l’any 1984, i que va provocar fins a 3 judicis.<\/p>\n

Canvi de sigles obligat per una\u00a0sent\u00e8ncia adversa del Tribunal Suprem. Aquesta deixava sense entitat jur\u00eddica l’SP Confederal, per\u00f2 no la resta d’ens de la Confederaci\u00f3.\u00a0Adoptat provisionalment en plen\u00e0ria del Comit\u00e8 Confederal l’abril de 1989, i posteriorment en el 1er Congr\u00e9s Extraordinari estatal, a finals del mateix mes. En aquell congr\u00e9s s’acord\u00e0 adoptar jur\u00eddicament la denominaci\u00f3 “Confederaci\u00f3 General del Treball”, CGT, i passar a registrar aix\u00ed els nostres Sindicats i organismes. Que p\u00fablicament es pogu\u00e9s utilitzar la formula “CGT (CNT)” fins a que es resolgu\u00e9s el recurs d’ampara presentat davant del TC contra la sent\u00e8ncia del TS.<\/p>\n

Es reafirm\u00e0 el car\u00e0cter d’organitzaci\u00f3 diferenciada del “sector hist\u00f2ric”, i la\u00a0legitimitat del Congr\u00e9s d’Unificaci\u00f3 del 84. La tria de les sigles CGT t\u00e9 a veure amb la hist\u00f2ria del sindicalisme revolucionari i l’anarcosindicalisme: Amb la\u00a0CGT francesa\u00a0de principis del segle XX, i amb el Congr\u00e9s de constituci\u00f3 de la CNT del 1910, que en el dictamen de la seva primera pon\u00e8ncia establ\u00ed:\u00a0“Que se constituya una Confederaci\u00f3n General del Trabajo Espa\u00f1ola…”<\/p>\n

El Ministeri de Treball va decidir\u00a0considerar-nos a tots els efectes una nova organitzaci\u00f3. Intent d’eliminar per la via administrativa la representativitat obtinguda en les anteriors eleccions sindicals.<\/p>\n

LES NOSTRES SENYES D’IDENTITAT<\/strong><\/p>\n

All\u00f2 que som<\/strong><\/p>\n

All\u00f2 que som est\u00e0 definit a l’article 1 dels nostres Estatuts:\u00a0“la Confederaci\u00f3 General del Treball de Catalunya (CGT de Catalunya) \u00e9s una associaci\u00f3 de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista, i per tant: de classe, aut\u00f2noma, autogestion\u00e0ria, federalista, internacionalista i llibert\u00e0ria”<\/p>\n

Som una Organitzaci\u00f3 amb una llarga tradici\u00f3 de lluita. Som els continuadors del projecte transformador de la\u00a0Confederaci\u00f3 Nacional del Treball (CNT) fundada el 1910\u00a0i, com a tals,\u00a0assumim la seva her\u00e8ncia. Som les hereves d’aquelles que iniciaren la lluita fa m\u00e9s de 100 anys amb els nostres mateixos principis i desitjos de revoluci\u00f3 social.<\/p>\n

Som una\u00a0Organitzaci\u00f3 sindical, els nostres esfor\u00e7os s’adrecen primordialment a la destrucci\u00f3 de les estructures econ\u00f2miques del capitalisme, a canviar les relacions de producci\u00f3 i a defensar els interessos de les treballadores dins les empreses.<\/p>\n

Per\u00f2\u00a0no defensem nom\u00e9s les condicions de treball. Tamb\u00e9 som sensibles a tot all\u00f2 que afecta les persones\u00a0fora de l’\u00e0mbit laboral. Participem des de la nostra \u00f2ptica llibert\u00e0ria en totes les lluites que configuren els moviments alternatius. Mai no hem d’oblidar la complementarietat entre l’acci\u00f3 sindical i l’acci\u00f3 social, les quals no han de desenvolupar-se en compartiments estancs.<\/p>\n

L’acci\u00f3 sindical i l’acci\u00f3 social\u00a0formen part d’una mateixa lluita, una lluita integral, una lluita per la transformaci\u00f3 social. Per a nosaltres, el sindicalisme no es limita nom\u00e9s a reivindicar salaris m\u00e9s alts, sin\u00f3 que s’orienta a garantir la satisfacci\u00f3 social de les necessitats col\u00b7lectives. El nostre treball reivindicatiu\u00a0no s’acaba en els centres de treball.<\/p>\n

Som\u00a0una Organitzaci\u00f3 de classe, una Organitzaci\u00f3 del moviment obrer, que defensa els interessos col\u00b7lectius\u00a0del conjunt de la classe treballadora, del conjunt de les explotades pel capitalisme. No volem practicar un sindicalisme insolidari i corporatiu.<\/p>\n

Front els sindicats corporatius, les companyes que s’afilien a la CGT han de saber que entren a formar part d’una Confederaci\u00f3 el vincle d’unitat de la qual \u00e9s la defensa dels interessos de\u00a0totes les treballadores i treballadors de tots els pa\u00efsos del m\u00f3n.<\/p>\n

Som\u00a0internacionalistes. En l’origen hist\u00f2ric de la nostra Organitzaci\u00f3 hi ha l’esfor\u00e7 per l’acci\u00f3 comuna, la cooperaci\u00f3 i la solidaritat al si del moviment obrer que represent\u00e0 la\u00a0I Internacional\u00a0fundada el 1864 i, m\u00e9s concretament, de la tend\u00e8ncia llibert\u00e0ria d’aquesta alian\u00e7a obrera.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que participem amb altres organitzacions de diferents pa\u00efsos en marcs internacionals de col\u00b7laboraci\u00f3\u00a0com la Coordinadora Roja i Negra, o la Coordinadora Europea del Sindicalisme Alternatiu.<\/p>\n

Som una\u00a0Organitzaci\u00f3 aut\u00f2noma, sense\u00a0cap depend\u00e8ncia o vinculaci\u00f3\u00a0amb cap mena d’opci\u00f3 pol\u00edtica partidista, religiosa o econ\u00f2mica. Les afiliades s\u00f3n lliures, individualment, de pert\u00e0nyer a organitzacions pol\u00edtiques, per\u00f2 ha de respectar-se la independ\u00e8ncia de la CGT respecte aquestes. No permetem\u00a0que ning\u00fa no ens instrumentalitzi. L’afiliaci\u00f3 no pot fer \u00fas de les sigles CGT per a donar suport a candidatures pol\u00edtiques.<\/p>\n

La CGT lluita per l’abolici\u00f3 de tota forma d’autoritat i d’Estat. Som una Organitzaci\u00f3 que t\u00e9 com a objectiu l’assoliment d’una societat organitzada sota els principis del Comunisme Llibertari. Som\u00a0anarcosindicalistes. Tenim una alternativa social basada en l’autogesti\u00f3.<\/p>\n

Les\u00a0raons de la nostra manera de fer\u00a0han de quedar ben clares a tots els nostres interlocutors, especialment al conjunt de les treballadores. Els nostres objectius han d’estar clars per a les afiliades i per a tothom,\u00a0tamb\u00e9 els objectius “a llarg termini”. Cal treure’s de sobre la por a “espantar”. Volem canviar la societat i no hi ha res de dolent en proclamar-ho.<\/p>\n

L’acci\u00f3 directa\u00a0com a pr\u00e0ctica quotidiana \u00e9s i ha de ser una de les nostres senyes d’identitat com a alternativa sindical. L’acci\u00f3 directa \u00e9s\u00a0l’actuaci\u00f3 no \u201cmediada\u201d\u00a0en la qual cada persona o col\u00b7lectiu \u00e9s responsable de les seves decisions. El dret a la resoluci\u00f3 de conflictes que s’estableix entre dues parts,\u00a0sense necessitat de la intermediaci\u00f3 de tercers. D\u00f3na coher\u00e8ncia a la vella m\u00e0xima:\u00a0\u201cl’emancipaci\u00f3 dels treballadors i les treballadores ha de ser obra d’elles i ells mateixos\u201d.<\/p>\n

L’acci\u00f3 directa\u00a0com a m\u00e8tode d’actuaci\u00f3, i\u00a0el federalisme i l’autonomia, com a principis organitzatius, han estat\u00a0els pilars\u00a0sobre els quals s’ha bastit hist\u00f2ricament l’anarcosindicalisme o el sindicalisme revolucionari, i ho continuen essent en l’actualitat.<\/p>\n

All\u00f2 que no som ni volem ser<\/strong><\/p>\n

No volem acceptar els valors i els m\u00e8todes del sindicalisme actualment preponderant.<\/p>\n

No som ni volem ser una Organitzaci\u00f3 centralista. L’autonomia de cada Sindicat i ens org\u00e0nic\u00a0dins la CGT \u00e9s una de les nostres principals senyes d’identitat. Decisions preses\u00a0de baix a dalt. Per\u00f2 tampoc som ni volem ser una simple “coordinadora de seccions sindicals”, sin\u00f3 una Organitzaci\u00f3 amb un model propi de funcionament i actuaci\u00f3. L’autonomia dels ens \u00e9s i ha de ser compatible amb el respecte als acords\u00a0de l’Organitzaci\u00f3, en virtut del\u00a0pacte federatiu\u00a0que ens uneix.<\/p>\n

No som ni volem ser una “gestoria sindical” ni una central de serveis. Cal transmetre a les treballadores que se’ns apropen quan tenen un problema concret que el Sindicat, la CGT, com a estructura organitzativa per a fer front a les agressions dels capitalistes, \u00e9s quelcom necessari ABANS i DESPR\u00c9S del seu problema particular. Conscienciar sobre\u00a0la necessitat de l’afiliaci\u00f3 i la participaci\u00f3.<\/p>\n

Conscienciar la gent que a la CGT la solidaritat \u00e9s quelcom que t\u00e9 contingut, per\u00f2 quelcom\u00a0al sosteniment de la qual ell o ella tamb\u00e9 ha de col\u00b7laborar. Trencar la\u00a0visi\u00f3 instrumental\u00a0del Sindicat que tenen moltes treballadores.<\/p>\n

La CGT\u00a0no \u00e9s nom\u00e9s un servei jur\u00eddic, i la cotitzaci\u00f3 no \u00e9s la contrapartida al servei jur\u00eddic, sin\u00f3 la col\u00b7laboraci\u00f3 solid\u00e0ria en un projecte reivindicatiu i social que va\u00a0m\u00e9s enll\u00e0 de la defensa puntual\u00a0d’una treballadora o col\u00b7lectiu. Necessitem militants, no simples pagadors de quotes.<\/p>\n

All\u00f2 que volem<\/strong><\/p>\n

Volem ser una Organitzaci\u00f3 sindical i social forta, coherent, combativa, aut\u00f2noma i solid\u00e0ria que serveixi com a\u00a0instrument d’organitzaci\u00f3, reivindicaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3\u00a0a tota la classe treballadora.<\/p>\n

Tenir for\u00e7a real, no nom\u00e9s en el m\u00f3n laboral, sin\u00f3\u00a0tamb\u00e9 en l’espai social, en tots els aspectes de la nostra quotidianitat. Crear teixit social solidari, amb els moviments socials i amb la resta del moviment anarcosindicalista i llibertari.<\/p>\n

I tot plegat per a millorar, com a tasca immediata, les condicions de vida del conjunt de la classe treballadora, i fer realitat tamb\u00e9 el nostre objectiu \u00faltim, que \u00e9s transformar la societat, assolir\u00a0una societat llibert\u00e0ria.<\/p>\n

FUNCIONAMENT ORG\u00c0NIC DE LA CGT DE CATALUNYA<\/strong><\/p>\n

Estructura organitzativa<\/strong><\/p>\n

L’estructura de la CGT\u00a0adopta com a instrument organitzatiu b\u00e0sic el Sindicat sectorial\u00a0i es desenvolupa federalment, tant a nivell sectorial com geogr\u00e0fic.<\/p>\n

L’estructura territorial\u00a0es conforma amb els Sindicats de sector agrupats en l’\u00e0mbit territorial. El Sindicat, que es troba ancorat en les Seccions Sindicals d’empresa,\u00a0forma les\u00a0Federacions Territorials. Aquestes, per causes d’efectivitat organitzativa, poden ser d’\u00e0mbit Local, Comarcal o Intercomarcal.<\/p>\n

L’estructura sectorial\u00a0correspon a les\u00a0Federacions Sectorials. Aquests ens o organismes s\u00f3n el resultat de la conflu\u00e8ncia de tots els Sindicats d’un mateix sector existent en el territori confederal.<\/p>\n

En tots els \u00e0mbits, el Sindicat mant\u00e9 el car\u00e0cter d’unitat b\u00e0sica\u00a0de la qual arrenca tot el proc\u00e9s de presa de decisions.<\/p>\n

Cadascun dels nivells org\u00e0nics que anirem veient (Secci\u00f3 Sindical, Sindicat, Federaci\u00f3 Territorial, Federaci\u00f3 Sectorial i Confederaci\u00f3) ha de tenir una Junta o\u00a0Secretariat Permanent (SP), \u00f2rgan de representaci\u00f3 i gesti\u00f3 que coordina el funcionament intern, aix\u00ed com la seva acci\u00f3 i projecci\u00f3 externa.<\/p>\n

Els Secretariats Permanents<\/strong><\/p>\n

A la CGT\u00a0no hi ha caps ni dirigents. Un SP \u00e9s un \u00f2rgan de representaci\u00f3 i gesti\u00f3, no \u00e9s una “executiva”.\u00a0Neguem la delegaci\u00f3 de poders executius\u00a0en persones que puguin decidir per nosaltres.\u00a0Totes les afiliades participem en les decisions, en condicions d’igualtat i directament.<\/p>\n

La tasca dels qui assumeixen una responsabilitat concreta en un SP \u00e9s gestionar i coordinar el compliment dels acords\u00a0adoptats en les Assemblees (en el cas dels Sindicats sectorials), o en Plen\u00e0ries, Confer\u00e8ncies, Plens i Congressos, en els seg\u00fcents nivells org\u00e0nics. Peculiaritat front a altres models organitzatius, en els quals les decisions es prenen de dalt a baix.<\/p>\n

Secretaries:<\/p>\n